Quan em toca voltar pel país i explico els serveis educatius de Vilassar, o els equipaments culturals que tenim, la vida social, esportiva i associativa, o la taxa d’atur, la majoria de gent al·lucina. O la feina feta per acabar amb el deute sense retallar serveis bàsics, mentre es recuperaven pisos d’emergència per a qui els necessités, i s’augmentava la connexió en transport públic amb Barcelona. I, és clar, tenim encara moltes mancances: per això hi hem de posar tota l’ambició i projecte de futur, partint de la defensa d’allò que ja tenim perquè ho hem lluitat i aconseguit els veïns i les veïnes de Vilassar, però sense posar-nos límits.
I en aquest horitzó compartit Vilassar no és una illa, som un municipi que vol seguir sent en una comarca amb molts reptes per endavant (mobilitat, transició climàtica, pressió demogràfica), en una regió metropolitana i en el conjunt del país i del món. Catalunya afronta un futur incert com a país que hem d’encarar -penso que també des de Vilassar- amb esperança en nosaltres mateixos, i en la nostra pròpia capacitat i convicció. Entre totes i tots podem fer molt per l’ús social del català. Per guanyar espais de sobirania a partir també de canvis en els hàbits de consum i apostant per la proximitat. Per explicar a tothom que una República Catalana és la opció per viure millor, i que la decidirem entre totes i tots; votant.
Perquè se’n surten els països que no només en els moments més dolços i engrescadors sinó també en els moments més incerts -potser a un pas més lent del que voldríem- no abandonen, no es resignen. I per això també estic convençut que Vilassar no deixarà de ser-hi: amb una alcaldia independentista, amb la participació de tothom el diumenge 28M també per deixar clar que volem un futur republicà i som majoria, sense por a governar i a afrontar les contradiccions que implica, amb ganes d’acord i mà estesa, i també sense límits. Toca avançar, militar en la utilitat, no abandonar ni tornar a la casella de sortida.
Pau Morales i Romero