Quan vaig arribar a Vilassar, embarassada del meu primer fill, poc m’imaginava que aquí trobaria tot allò que em dóna sentit i em fa “viure” la vida.
Recordo acompanyar els meus fills a escola Francesc Macià, veure’ls pujar per les escales i saludar-los mentre em somreien des de la finestra, tot just abans d’entrar a classe. Una escola plena d’història, de vida, de corredisses i de crits, de riures i jocs, amb olor de guix i amb l’ànima impregnada d'il·lusions i amor pels infants. I recordo haver desitjat formar-ne part.
També recordo una nit que vaig haver d’assistir a un acte al teatre de La Massa com a representant de l’AFA de l’escola. L’havien remodelat i feien un petit espectacle d’inauguració. I de sobte i sense voler-ho, aquell espai em va atrapar... Em vaig sentir envoltada per tots els somriures, les paraules, les mirades, l’olor dels llibrets i dels textos que durant tant de temps s’hi havien representat. Aquell teatre també tenia ànima, una ànima plena d’emocions i de sentiments que em van captivar. I recordo haver desitjat formar-ne part.
Assumint caure en la cursileria, m’arrisco a dir que a Vilassar he trobat l’amor. L’amor, que és allò que em dóna sentit i em fa “viure” la vida. Amor a la meva professió, a l’escola i als infants. I amor al teatre, a l’escenari, a compartir amb les persones que estimo històries que ens enllacen i que ens fan aquest camí molt més dolç i emocionant.
Àngels Blázquez
Mestra d'una escola vilassarenca i actriu de teatre