Des de que vaig casar-me amb la Montserrat que vivim al barri de la Galbanya. Aleshores els carrers eren de terra i s’omplien de xaragalls quan plovia. Ja podeu imaginar-vos, amb les cases bonament construïdes amb les pròpies mans pels que hi van venir a viure, la majoria vinguts de Múrcia o Andalusia. Per sort, el meu sogre era paleta i ens va fer la casa.
Encara no m'explico com una novella Associació de Veïns sense experiència va aconseguir que una empresa ens asfaltés els carrers, després de recollir porta per porta els diners del pressupost (proporcionals a cada casa). Després vam fer nosaltres les voreres i les escales d'obra dels carrers massa costeruts. Val a dir que, després de moltes reunions amb el llavores alcalde Sr. Josep Planas, l'Ajuntament va pagar el 10 % de la factura.
Però segurament aquesta època de sacrificis i treball colze amb colze amb els veïns ens va formar a molts per, més tard, constituir el grup polític que acudiria a les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura; aquesta llavor va crear l'Entesa d'Esquerres, que va seguir com a Grup d'Esquerres (present a l'Ajuntament fins els nostres dies, ja que fa quatre anys es va integrar a ARA Vilassar). Aquestes experiències m'han anat portant a treballar per a la comunitat en les tasques que en cada moment se m'han encomanat, perquè ho considero un deure cívic i social.
Així com les famílies, les entitats i tota empresa, l'Ajuntament ha passat èpoques en que la migrada economia l’ha obligat a fer mans i mànigues per atendre les necessitats de la població. A l’època en què vaig ser alcalde, per exemple, a bona part del personal de neteja i de la brigada els mancava assegurança, hi havia molts deutes pendents... Però com que som d'esquerres -vam dir- i l'escola pública feia pena (feia 7 anys que no es pintava) va ser el primer que vam fer.
Durant aquests 40 anys han canviat molt les circumstàncies i també l’economia dels ajuntaments, tot i que últimament s’han vist molt castigats per la crisi i la manca de finançament de les institucions centrals. En el cas de Vilassar, un cop superat el dèficit que s'arrossegava, s'albira un futur més prometedor, en què l’Ajuntament ja serà capaç d’afrontar tot el que se li exigeix.
S'ha d'admetre que aquests últims anys del mandat de Xavier Godàs i el seu equip d'ARA Vilassar el poble no ha lluït tant com hauríem volgut. Malgrat tot, s'han mantingut tots els serveis, sobretot a les persones. Estic segur que aquest renovat equip d'ARA, capitanejat per la Carola Llauró, ens demostrarà del que és capaç: hi ha joventut, capacitat i ganes... Ah! I si la meva opinió us mereix credibilitat, us demano un vot de confiança per la Carola si encara no la coneixeu.
Àlex Puig (alcalde de Vilassar entre 1979 i 1983)
