ARA Vilassar és un projecte feminista. Concorrem a les eleccions municipals amb una llista cremallera que alterna dones i homes i que es trenca a favor de les dones en els dos primers llocs. D’aquesta manera aconseguim la representació paritària als àmbits de participació i decisió i garantim la mirada de gènere en el desplegament de les nostres polítiques.
La perspectiva de gènere és imprescindible en el camí que cal recórrer per assolir la igualtat real i efectiva de dones i homes. En els darrers temps la lluita feminista ha aconseguit fites molt importants i s’ha avançat molt en l’àmbit públic, però malgrat tota aquesta lluita les dones seguim patint moltes situacions de desigualtat estructural com la bretxa salarial, els sostres de vidre, la falta de paritat en els espais de representació, la falta de visibilitat o la violència masclista, entre d’altres.
Des dels municipis tenim la capacitat i la proximitat per transformar aquesta realitat, però no n’hi ha prou concentrant totes aquestes polítiques en una regidoria d’igualtat o commemorant les dates assenyalades per a les dones (8M, 25N, etc), ens cal que les polítiques d’igualtat impregnin tota l’acció pública, apostant per una gestió transversal des de totes les àrees dels ens locals, que analitzi la realitat vilassarenca, identifiqui les qüestions socials a les quals volem donar resposta i formuli propostes d’actuació que impactin positivament en la vida de les dones i homes i ens permetin avançar cap a un Vilassar més just, equitatiu i feminista.
Incorporar la transversalitat en les polítiques de gènere vol dir que aquestes no són polítiques de dones i per a les dones, tampoc són polítiques contra els homes: la seva estratègia persegueix ser transformadora i suposa considerar que les desigualtats de gènere i el sexisme són estructurals i tenen el seu fonament en la cultura patriarcal i no en el sexe biològic. No incorporar-la pot perpetuar aquestes desigualtats o fins i tot augmentar-les o agreujar-les.
Quan parlem de desigualtats estructurals ens referim a les diferents oportunitats que tenen dones i homes fruit de les diferències de gènere. El seu origen es troba en el procés de socialització que converteix les nenes en femenines i els nens en masculins, segons els paràmetres socialment establerts que reserven la força i el poder a l’àmbit masculí, i la intimitat, la sensibilitat i la cura a l’àmbit femení. A aquesta construcció cultural se li suma la divisió sexual del treball que atorga a les dones la responsabilitat exclusiva (o gairebé) de les tasques domèstiques i de cures, sense cap reconeixement simbòlic ni econòmic, i als homes les responsabilitats productives del mercat de treball assalariat. Aquest sistema ha conduït a les dones a una situació de dependència i als homes a una posició de força i domini, que es tradueix en els diferents àmbits de la vida.
Les polítiques d’igualtat d’oportunitats de dones i homes no han de perseguir canviar les dones perquè tinguin èxit en un món masculí i patriarcal, sinó que han de donar instruments a dones i homes perquè sigui possible la seva corresponsabilitat i coparticipació en totes les esferes de la vida quotidiana.
Ara és el moment que la veu de les dones sigui escoltada, que puguem garantir la nostra sobirania i tinguem capacitat d’incidència en la definició de l’espai públic, els equipaments, la mobilitat, l’habitatge, els serveis socials, educatius o sanitaris, el model cultural de poble i un llarg etcètera.
Només així avançarem cap a un Vilassar veritablement inclusiu, un Vilassar feminista.
Paula Lloret
