S’acaben aquests vuit anys d’alcaldia. Dos mandats. Un cicle que en iniciar-lo el 2011 pretenia, senzillament, remuntar l’ofec econòmic que ens aclaparava en un context de crisi generalitzada, i fer-ho promovent els serveis públics. El perquè de tot plegat es resumeix en mantenir Vilassar dempeus i aconseguir que l’Ajuntament –el Comú- hagi completat aquest cicle sortint-ne sanejat, endreçat, més ben organitzat, i orientat plenament al servei públic. Ho he dit en alguna ocasió: volia plegar d’alcalde lliurant les claus de l’Ajuntament a la nova alcaldia sense haver-li de desitjar res més que endavant i bona feina. Ara ningú haurà de patir per pagar els nostres deutes, els nostres treballadors i treballadores ni als nostres proveïdors. Espero i desitjo que la Carola serà la nova alcaldessa, la primera en la història de Vilassar, i que ella i el seu equip podran dedicar tots els seus esforços a governar mirant sempre endavant. Però, en què ha consistit aquesta remuntada? Quines n’han estat les parets mestres? Són tres. Us les explico sense avorrir-vos a còpia de dades:
Gestió resistent del deute acumulat en un context de crisi: “en la gestió del deute no ens vam doblegar als bancs, els vam fer asseure per abordar el problema”
Hem passat d’uns 31 milions de deute del conjunt del grup municipal el 2011 a 9,5 enguany, una rebaixa de més de 2/3 en vuit anys. I ho hem aconseguit mitjançant una estratègia de diferents accions combinades: el refinançament dels crèdits pendents (amortitzar durant més anys) per tal de fer més digerible el pagament del deute; la millora en l’eficiència dels serveis públics sense tancar-ne cap; la contenció en la despesa de personal però acordant tothora amb els nostres treballadors i treballadores les millores necessàries en les condicions de treball; l’actualització de la pressió fiscal (IBI) fins a situar-la al voltant de la mitjana de la pressió fiscal del Maresme en els municipis del Parc Serralada Litoral que concentren més població en zones residencials (768€ de mitjana a Vilassar, per sota de Cabrils, Cabrera, Teià o Alella, per exemple); la municipalització de fins a cinc serveis públics de prestació obligatòria per tal d’abaratir costos i millorar els rendiments de treball; i la dació en pagament a Bankia d’actius immobiliaris que ja estaven destinats a la venda, gràcies a la qual el 2016 ens vam desprendre de 10 milions de deute d’un sol cop i alhora vam preservar tres actius molt importants: la propietat pública del complex fabril de Can Manyer; que les futures promocions d’habitatge en sòl objecte de dació es mantinguin en el règim de protecció oficial (HPO); i que la societat municipal VISERMA SLU s’hagi transformat en la plataforma de serveis públics municipals. Vull remarcar que en la gestió del deute no ens vam doblegar als bancs, els vam fer asseure per abordar el problema, i que no els vam pagar ni un € fins que no vam arribar a acords.
Manteniment i millora de serveis públics en defensa de la comunitat: “l’Ajuntament té control normatiu sobre urbanisme, i l’hem de fer valer perquè a Vilassar la gent senzilla, la majoria de la gent, la nostra joventut, hi pugui viure”
A diferència de la política de retallar despesa pública, a Vilassar l’hem mantingut o, en certs serveis d’atenció i promoció socials, l’hem augmentat, com en el cas de la Llar d’Infants, els serveis d’infància i joventut, o l’atenció social i a la dependència. La nova i singular biblioteca de Can Manyer i l’Espai Cívic Les Escoles són exemples diàfans d’aquesta voluntat de continuar endavant, encara amb més força front la tempesta de la crisi. Però el que és més important és que en conjunt aquesta despesa pública l’hem fet més eficient, com per exemple en el cas de les aules de música i dansa o l’emblemàtic teatre de La Massa, en què cal destacar que hagi combinat grans temporades amb sessions de teatre i de música clàssica de gran qualitat a preus populars sense incórrer en dèficit.
Hem estat conscients que en cap cas era una opció retallar en els serveis de gestió directa en cultura, esports, educació i atenció social, perquè tots aquests serveis enforteixen la cohesió social i són claus perquè ningú quedi enrere. Darrerament, un exemple en aquest sentit és l’esforç que l’Ajuntament fa en termes d’inclusió residencial en un context en què les vulnerabilitats econòmiques precaritzen l’habitatge en moltes famílies. Les ajudem a preservar la llar i ens hem anat orientant cap a una política inclusiva en matèria d’habitatge que caldrà anar desplegant en un futur immediat. Vilassar no té capacitat de control sobre variables contextuals clau que expliquen la precarització de tantes vides, particularment els baixos salaris i les mancances de les administracions supramunicipals en la provisió pública d’habitatge, però l’Ajuntament té control normatiu sobre urbanisme, i l’hem de fer valer perquè a Vilassar la gent senzilla, la majoria de la gent, la nostra joventut, hi pugui viure. Queda pendent per al futur un imprescindible pacte local que prioritzi una concepció de l’habitatge en tant que dret bàsic i no com a bé de consum de luxe.
Procés de millora de l’organització municipal i del nostre capital humà
Per primer cop en la història del consistori l’estructura executiva, tècnica i administrativa està ordenada en una Relació de Llocs de Treball que determina les característiques i les funcions per a cada ocupació, de manera que també estableix una carrera professional dins l’organigrama municipal. Aquesta no és una qüestió menor, en la mesura que l’administració pública està conformada per persones, per capital humà. L’administració pública no és una empresa, no atén clients; treballa per a la ciutadania i s’orienta al bé comú. L’indicador d’èxit dels ajuntaments mai no és el benefici econòmic, sinó la inversió i la despesa públiques justificades per les necessitats socials a cobrir i pels projectes de progrés social. Durant aquests vuit anys hem confiat amb la gent que treballa a la casa, que és la gent que ha concretat la nostra remuntada. I són les persones que en endavant faran que Vilassar sempre arribi a port. Els servidors públics sovint són objecte de crítica. Deixeu-me que us confirmi que l’Ajuntament disposa d’un gran equip humà i de talent amb escreix que continuarà desenvolupant-se de la mà de nous governs.
“El perquè de tot plegat és Vilassar”
En resum, el perquè de tot plegat és Vilassar; ha estat la insubornable voluntat de no plegar veles quan tants ens aconsellaven que ho féssim. Ha estat confiar amb la nostra força per transitar de les mancances a les oportunitats, per traduir els problemes en reptes. Al capdavant del Comú s’aprèn a escoltar, a admetre que les diferències d’opinió i els interessos confrontats constitueixen la normalitat del dia a dia vilassarenc; que el conflicte i els problemes s’han de resoldre sense recrear-s’hi. Que governar el municipi sempre comporta prendre decisions havent escoltat i dialogat prèviament. Però que no totes les decisions plauen d’igual manera a tothom en tot moment.
Final: el sentit polític d’ARA Vilassar és que totes les polítiques públiques municipals defineixin un mínim comú denominador: enfortiment de la comunitat, cohesió social, protecció a les nostres classes populars. Fem de la humilitat la nostra principal virtut. Aquí no hem vingut a deixar petjada, a fer “grans coses” per a una insulsa posteritat. Venim per servir la nostra gent.
Xavier Godàs
