Penso que involucrar-me i participar de l’activitat d’ARA Vilassar va ser un gest natural: després d’una desena d’anys vivint en aquest poble, respirant els seus colors i impulsos (fets de persones, entitats, història, paratges), el curs normal de les coses em va portar a implicar-me. Potser més, en un principi, per adhesió emocional que per voluntat d’incidir en la cosa pública. Però una cosa porta a l’altra: aquest sentiment de pertinença va desembocar en un interès genuí d’aportar, de sumar. El mateix capteniment sincer que vaig constatar entre tots els que participaven d’aquell moviment fundacional i que encara perdura i té corda per estona. Sóc comunicador i sostinc que una proposta política i un model de poble s’han de sostenir en un determinat relat: perquè cal un fil conductor però sobretot perquè cal que Vilassar se sàpiga explicar com a comunitat.
Quim Aguilar