Farà 13 anys que vaig venir de Premià de Mar. Vilassar em semblava un poble petit i creia perdre els avantatges de viure en una ciutat. Vilassar és prou petit per ser acollidor, i prou gran per poder tenir tot el que cal per viure-hi.
En un poble petit tothom es coneix, cosa que fa fàcil poder confiar en els veïns: els vincles entre la gent s’enforteixen, acabes coincidint amb tothom en un lloc o altre. I són aquestes relacions que acaben teixint una xarxa social que enforteix la comunitat: allà on no arribis tu, hi arribo jo.
Un poble sense l’estrès que genera la ciutat: ni massa trànsit, ni soroll ambiental, ni gent amb pressa anant amunt i avall. Tot queda a prop i a un passeig tot xino-xano. On els nens poden sortir a jugar al carrer i els pots donar l’autonomia suficient per fer petits encàrrecs o moure’s sense patir. Però un poble prou gran per tenir els serveis indispensables: escoles de qualitat, un centre d’atenció mèdica, petit comerç, zona esportiva, un teatre i una biblioteca impressionants. Amb indústria i empreses que generen oportunitats de treball. I amb una vida social activa que convida a quedar-se i que trenca amb la idea que Vilassar pugui ser una ciutat dormitori. A més, tenim la sort d’estar al costat de la muntanya i del mar i a prop de les ciutats.
Gaudint dels avantatges de ser un poble petit, potser ens caldria potenciar el comerç local, afavorint un eix comercial on passejar i comprar; recuperar les urgències mèdiques per estar sempre coberts; pacificar el trànsit en zones massa concorregudes per seguir gaudint de la nostra tranquil·litat; i seguir potenciant el teixit associatiu i col·laboratiu que fa de Vilassar un poble viu
Anna Quer
