Discrepem del model urbanístic de ciutat-jardí i fiscalitzarem l’actuació al peu de l’ermita, dins el terme de Premià de Dalt, que s’atén al planejament urbanístic d’aquest municipi. I també discrepem de l’ús tendenciós que s’ha fet d’aquest episodi contra el govern vilassarenc atribuint-li barroerament responsabilitats que no li són pròpies i posant en dubte valors que hem defensat històricament i que esgrimirem de nou per impedir que s’urbanitzi el sector Matagalls.
L'any 1999 un nombrós grup de veïns de Premià de Dalt i Vilassar es mobilitzaren davant l’inici d’unes obres d’urbanització al paratge de la Cisa amb un projecte que feia ciutat-jardí fins a la part del darrera mateix de l’ermita. Aquell projecte contenia falles legals que permeteren aturar-lo i aconseguir-ne l’anul·lació: entrava dintre del terme de Vilassar de Dalt sense haver garantit tràmits administratius bàsics i els promotors s’apoderaven inclús de l’aprofitament urbanístic dels terrenys de l’església. Es defensava un model territorial diferent, que no es basés en la ciutat jardí extensiva i que respectés la separació entre pobles i els corredors biològics.
Els promotors corregiren part d’aquells defectes i la pressió popular i política obligà a ampliar la zona verda del mas Cisa fins a l’ermita i deixar un petit corredor al voltant del torrent de la font de la Cisa. Fonamentalment, els terrenys de Vilassar afectats quedaven com a espai verd (9.067 m2). Recordem que parlem d’un territori que afecta Premià de Dalt i que la tramitació urbanística correspon a aquest municipi d’acord amb el seu planejament general.
ARA Vilassar no està d’acord amb el model de ciutat-jardí en matèria urbanística i, en conseqüència, no considerem que al Maresme hi hagi d’haver cabuda a més promocions d’aquest estil. Per tant, tampoc en el poble veí.
Però això, que és matèria opinable, topa amb unes condicions legals i un procés urbanístic en marxa realitzat per un conjunt de propietaris de Premià de Dalt d’acord amb el què preveu el planejament urbanístic d’aquesta població. En funció d’aquesta realitat, l’Ajuntament de Vilassar ha de vetllar pels interessos del nostre municipi. A saber, la fiscalització de les obres que ens afecten: les demandes dels veïns i veïnes de Vilassar propers a la zona d’actuació, la composició de la zona verda, que és la part essencial que afecta a Vilassar i que és fruit de les conquestes de les pressions exercides a finals dels anys 90, fent seguiment de les intervencions en matèria de seguretat viària, vetllant pel soterrament previst de la xarxa elèctrica i la posada al dia de l’Avinguda Comtal. Finalment, també s’està fent seguiment de les expectatives arqueològiques, tant per l’equip contractat d’arqueòlegs com per la mateixa Generalitat.
Nosaltres governem i no ens podem permetre el luxe de generar expectatives falses entre aquells i aquelles que pretenen aturar les obres. A qui ho vulgui entendre, persistirem en dir que quan un procés urbanístic està validat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, i compta amb tots els prerequisits administratius i legals en regla, els propietaris i promotors del procés urbanístic compten amb els drets de dur-lo a terme. També puntualitzem que el conjunt de passes que s’han fet des de 2011, no han estat més que passes d’obligat compliment com a part (Vilassar) afectada per un procés de competència de premianenca.
Les mobilitzacions contra el projecte d’urbanització de La Cisa i Can Nolla de Premià de Dalt són perfectament legítimes. Lamentem, però, que hi hagi entre els promotors de les mobilitzacions qui tendenciosament i interessada vulgui posar en la diana a Vilassar i el seu govern, fent responsable a l’Ajuntament i a l’equip que el governa de la promoció urbanística de Premià de Dalt. És com a mínim curiós que en el Manifest que s’ha fet públic, Vilassar figuri en igualtat de condicions que Premià de Dalt, fet que és bona mostra de la intencionalitat política de què parlem. Ens abstenim de valorar els judicis de valor sobre si som més o menys d’esquerres o més o menys participatius. No pretenem donar lliçons de moral a ningú. En qualsevol cas, se’ns pot i se’ns podrà avaluar per aquelles actuacions que són competència nostra perquè es produeixen en el nostre territori.
ARA CREIEM QUE CAL ATURAR MATAGALLS
Efectivament, pel que fa a Vilassar, on sí podem i volem incidir, i creiem que ara és el moment de fer-ho, és en el Pla Parcial Matagalls, ja que aquest mes de març caduquen els terminis urbanístics. Són uns terrenys de forta pendent compresos entre el camí de la Costa, el torrent de cal Marqués i ca l’Arenes, declarats urbanitzables en les NSPU de 1992. D’això fa 25 anys i el planejament derivat tramitat no s’ha executat dintre dels terminis que acabaven aquest mes de març. Els promotors pretenien començar sense dipositar la corresponent fiança en metàl·lic del 12%, cosa que vàrem impedir. Com hem defensat alguns tots aquests anys, creiem que són uns terrenys inadequats per ser urbanitzats, amb fortes pendents, amb un model de ciutat jardí extensiva no necessari –contra el qual ARA Vilassar, ja s’ha dit, s’ha posicionat públicament- i que trenquen el límit natural del nucli urbà cap a muntanya. Per això demanarem formalment a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona que anul·li el planejament derivat que va aprovar i, aleshores, tindrem l’oportunitat de tramitar una modificació de planejament per retornar-los a no urbanitzable. Ara és el moment de fer-ho perquè hi ha l’escletxa legal per aconseguir-ho.
