Davant del fet inqüestionable d’una gestió del deute que ha comportat la disminució dràstica del mateix en quatre anys, fins al punt que ha disminuït a més de la meitat, ARA Vilassar vol fer les següents consideracions al comunicat emès pel grup municipal de la CUP
1. La dació en pagament a BANKIA és una operació ben feta que incorpora, a banda de la retallada del deute en 10 milions d’euros, la protecció d’un bé patrimonial com és la Nau Vella del complex fabril de Can Manyer i la possibilitat de disposar a futur de 46 habitatges HPO per a Vilassar. Respectem la discrepància política vers aquesta qüestió, però remarquem que aquesta operació ha comportat un gran esforç tècnic i polític, que ha estat pionera a Catalunya, i que permet a curt passar d’una imatge d’un Vilassar condicionat pel deute a un Vilassar en recuperació. Els fets són els fets: amb aquesta operació el municipi ha deixat de deure de cop 10 milions d’euros. I una dada que també és important de recordar: mai s’ha pagat un euro a Bankia en els darrers 5 anys, mentre s’ha estat negociant. Queda clara quina ha estat la nostra prioritat.
2. La dació en pagament sempre ha estat objecte de discussió pública. ARA Vilassar reiteradament ha expressat públicament que la dació era la pedra angular en la gestió del deute en aquesta primera fase del mandat (2015-2019). Ho va explicitar en campanya electoral i conformava una proposta ben clara del programa de la nostra formació. D’altra banda, és una de les primeres propostes contingudes en el Pla d’Actuació Municipal. ARA Vilassar va guanyar les eleccions municipals de 2015; el PAM fou debatut en el marc d’un procés participatiu i aprovat per unanimitat de tots els grups en el ple de desembre de 2015 (amb un sí crític de la CUP, efectivament). En els darrers temps, tots els grups municipals van ser informats detalladament de l’operació, per boca del govern i dels tècnics municipals.
3. Pel que fa a la situació econòmica del consistori, mai s’ha negat que era greu. És més, hem posat sempre els números damunt la taula. Era greu, i ara no ho és. Encara som un consistori en situació de precarietat, però quan, com esperem, en breu ens situem en el límit legal d’endeutament, el relat que persisteix en emfasitzar els problemes econòmics vilassarencs, deixarà de tenir sentit i ens haurem de centrar en el model de Vilassar al qual aspirem. No obstant això, ARA Vilassar ha donat suport a les iniciatives formulades per la CUP, relatives a l’auditoria ciutadana del deute. Esperem que donin fruits i ens posem de costat a la iniciativa. Però ARA Vilassar també demana al govern que expliciti quina part del deute és causa directa de la prestació d’un gran nombre de serveis públics que Vilassar proporciona de manera voluntària, en matèria d’esports, cultura, educació, ocupació i atenció social. I que aquest anàlisi se sustenti en l’històric de l’acumulació de despesa pública des del 2.000, de manera que tinguem una composició realista dels motius de la precarietat econòmica municipal, absolutament necessària per enfocar les polítiques de sostenibilitat sense caure en el parany que tot plegat és conseqüència d’especular amb les promocions immobiliàries. Sovint s’explica poc que Vilassar és un dels municipis del Maresme amb una més extensa cartera de serveis públics, que no ens surten de franc.
4. ARA Vilassar és una formació política vilassarenca de caràcter nou, municipalista, compromesa amb el país i plural d’esquerres. La persistència en connectar-nos, ni que sigui vetlladament, amb èpoques pretèrites és un exercici que hores d’ara ja no caldria ni insinuar, o podríem caure en l’absurd, per exemple, de fer corresponsables de les gestions del passat a tots els grups municipals que tinguin en el seu sí a persones viculades a governs del passat. Amb els seus encerts i errors. A l’hora de governar s’han de gestionar els problemes, els actuals i els que provenen de l’històric. No hi ha alternativa a gestionar-los. I el govern és responsable de tot, del present i d’allò que ens ve de lluny i ens condiciona avui. Amb aquesta motxilla ineludible, ARA Vilassar continua persistint a parlar de qüestions troncals o de model de Vilassar amb el conjunt de forces polítiques i socials, amb l’ànim de transformar les discrepàncies en consensos. Sempre que sigui possible, perquè la discrepància també és una virtut de la democràcia. Com el govern ha fet constructivament amb la CUP en diverses ocasions.